Mas avisa que s'acabarà la legislatura si el 9-N no es pot "votar amb plenes garanties democràtiques"

No ha estat un prec, sinó un avís per a navegants. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha reclamat en l'obertura del debat de política general que "s'ha de poder votar el 9 de novembre, i amb plenes garanties democràtiques". Si no és així, ha insinuat, està en joc el final de la legislatura. Mas vol acabar-la "si es pot" quan tocaria, el 2016, però ha advertit que aquest condicionant demostra que arribar al final no depèn "només" d'ell. Perquè això sigui possible, ha remarcat, cal que el poble es pugui pronunciar amb normalitat a les urnes.

"Confio que el 9-N es podrà votar amb plenes garanties i el resultat podrà ser llegit amb nitidesa i podrà ser acceptat democràticament per a tothom".  

Mas, que no ha abordat el tema de la consulta fins que feia una hora que intervenia, ha confirmat que convocarà el referèndum sota l'empara de la llei de consultes catalanes. Ha refermat el compromís amb el consens al voltant del referèndum i ha indicat que no prendrà decisions en solitari sinó comptant amb els partits favorables a la consulta. Ha alertat, però, que aquesta unitat és "porcellana fina" i que cal "soldar legalitat i legitimitat".  

"La partida s'ha de jugar i no té les cartes marcades. Decideixen les urnes, decideix la gent i per això animo els favorables i els contraris a defensar cadascú la seva posició".

El cap de l'executiu ha argumentat que votar amb "plenes garanties" seria "bo per a Espanya" perquè "significaria que enterra definitivament la vella Espanya per redescobrir-se tal com és realment, plurinacional" i també per una Europa que lluita contra la xenofòbia.

Mas ha reiterat que la consulta no és "una dèria d'uns quants" sinó "un mandat clar de la ciutadania" i que votar "hauria de ser el més normal". El president ha considerat que hem passat del "català emprenyat" al "català il·lusionat", que no vol dir "sense problemes". En el seu segon debat d'aquesta legislatura i el quart com a president, Mas ha advertit que Catalunya "s'ha cansat del tracte de l'Estat".

"Cada cop hi ha més catalans i catalanes que han desconnectat d'aquest estat i ja no el veuen ni el senten com a seu".

Davant aquesta "greu crisi institucional" i de la "via morta" en què estem, Mas ha lamentat que Espanya no hagi fet cap oferta i s'hagi enrocat en el "no a tot". El cap del govern ha afegit que no hi ha cap "xoc de trens" perquè "Catalunya i Espanya ja van per vies diferents", per això ell considera més adequat parlar d'un "allunyament de trens".

En la intervenció, que ha durat una hora i vint minuts, Mas ha llançat un missatge optimista en clau econòmica i ha subratllat que Catalunya ha passat "de la recessió a la recuperació i de la destrucció a la creació de llocs de treball per primera vegada en set anys".

Segons ha dit, Catalunya "se'n comença a sortir" i està "fent el tomb a una situació molt delicada i, fins i tot, enverinada", després d'haver aconseguit reduir el dèficit del 4,5% que es va trobar el 2010 fins a menys del 2%. Malgrat enumerar un seguit d'aspectes que fan pensar, segons Mas, en un país que "va a millor", el president ha admès que això "no vol dir que estiguem bé" i que encara hi ha massa pobresa per cantar victòria. Tot i la situació delicada de les finances, Mas ha afirmat que el seu govern té "més de 70 projectes" en marxa, treballa "no només en un sol front" i amb una forta "agenda social".

El president ha carregat durament contra l'estat espanyol per "incomplir" els seus compromisos amb Catalunya. Ha denunciat "l'operació sistemàtica i continuada de desmuntatge i destrucció de l'autogovern", amb lleis com la LOMCE, que ataca el "model de cohesió" de l'escola catalana, o amb la reforma del govern local. També s'ha queixat que s'ha "evaporat l'esperit del pacte constitucional" i que hi ha deutes milionaris pendents, com els més de 2.400 milions de l'Estatut.

Mas també ha clamat contra el fet que no s'hagi ni començat a abordar la millora del sistema de finançament. "El més calent, a l'aigüera. I la llei, passada pel clatell. I l'argument que donen és 'esto es un lío'", ha afirmat abans d'afegir que el govern espanyol, "el mateix que presumeix del compliment de les lleis", ignora la que obliga a reformar el model de finançament. Tots aquestes greuges, ha recordat, han acabat o acabaran denunciats als tribunals.

El cap del govern ha considerat que Catalunya pot aspirar a ser "un país capdavanter". Quan no fa ni una setmana de la tercera gran mobilització de la Diada, i tres dies abans del referèndum a Escòcia "amb plena normalitat democràtica, com correspon a un estat madur i tolerant", Mas ha subratllat que el moment és "decisiu". De fet, ha pronosticat que l'últim tram del 2014 "marcarà un abans i un després en la història de Catalunya. Espero i confio plenament que sigui a fi de bé".

Quan feia uns 45 minuts que intervenia, el president ha al·ludit per primer cop als casos de corrupció, sense citar directament el "cas Pujol", i ha refermat el "compromís inequívoc del govern per eradicar la corrupció i instaurar les bones pràctiques". També al final del discurs ha anunciat que el seu govern lluitarà contra les irregularitats i la corrupció "vinguin d'on vinguin i les faci qui les faci".

El president ha confirmat que la previsió del seu executiu és recuperar la paga extra dels funcionaris de la Generalitat el 2015, suspesa des del 2012. Pel que fa als interins, ha afirmat que "s'està perfilant com restablir-los les condicions horàries i salarials".

Mas ha destacat que Catalunya lidera l'índex dels territoris de l'Estat pel que fa a transparència, perquè ha a passat del lloc deu fa dos anys al número 1 en l'actualitat.

El debat continuarà aquest dimarts amb les rèpliques de tots els grups parlamentaris, i dimecres, amb la votació de les resolucions.

Tots els continguts del debat es poden seguir en directe des de l'etiqueta de Twitter #DebatParlament324 i des del perfil 324_política.