Francesos al Barça, una història que s'ha anat redreçant
19 jugadors francesos han portat la samarreta del Barça, uns quants de manera efímera i uns altres generant molts dubtes i, fins i tot, la certesa que no valien per al club blaugrana. Però, últimament, el pas de Ludovic Giuly, de Thierry Henry i, sobretot, d'Éric Abidal ha permès elevar el llistó. Amb "Abi", esquerrà i central reconvertit com ell, Jérémy Mathieu té el referent ideal.
Una de les primeres preguntes que va haver d'afrontar Ludovic Giuly com a jugador del Barça va ser si s'havia rumiat gaire el seu fitxatge pel club blaugrana, vistos els reiterats fracassos dels francesos. El petit davanter d'origen cors se'n va sortir com va poder. Potser no s'havia parat a pensar en l'efecte que produïen en el barcelonisme cognoms com Dugarry, Déhu, Dutruel, Petit o Christanval, recitats junts.
Giuly, campió d'Europa amb el Barça l'any 2006, va trencar la malastrugança que semblava que perseguia els francesos que jugaven al Barça, almenys els de la història recent.
El primer francès documentat com a jugador del Barça és René Fenouillere, que va jugar en els inicis del club, cap al 1902, i posteriorment va morir combatent a la Primera Guerra Mundial. També és destacable el pas de Lucien Muller, però sobretot perquè va ser jugador (1965-68) i entrenador (1978-1979) de l'equip, no tant per l'empremta que va deixar.
El gruix dels jugadors francesos al Barça s'ha intensificat els últims 20 anys, més concretament des que es va instaurar la "llei Bosman", que permetia alinear sense límit jugadors comunitaris.
El primer d'arribar sota aquest nou marc va ser Laurent Blanc, fitxat per Johan Cruyff, però que va jugar sota les ordres de Bobby Robson una única temporada abans d'anar-se'n al Nàpols. Central elegant, algunes errades puntuals i la pèrdua de la Lliga van esmenar el seu pas pel Barça.
Però són els següents de la llista els que donen a entendre que els francesos no funcionen al Camp Nou: el davanter Christophe Dugarry (1997), el central Frédéric Déhu, el porter Richard Dutruel (2000-2002), el migcampista -tot i que el van fitxar com a central- Emmanuel Petit (1999-2000) i el central Philippe Christanval (2001-03) van tenir un pas molt discret per Can Barça.
Fins que va arribar Giuly, campió de Lliga (2005) i de Copa d'Europa (2006), que va trencar la malastrugança, però que va ser el primer gran damnificat de l'eclosió d'un jovenet anomenat Leo Messi.
I, a partir d'aleshores, tot han sigut, com a mínim, aprovats. Dos campions del món, Lilian Thuram i Thierry Henry, van arribar al Barça potser massa grans, però el davanter va formar una davantera temible amb Leo Messi i Samuel Eto'o, i va estar present en el Barça dels sis títols.
L'últim francès que ha jugat fins ara també és el millor. Éric Abidal (2007-2013) va arribar com a lateral esquerre ràpid i es va consolidar com a central abans que la seva lluita contra el càncer despertés una empatia general per ell entre el barcelonisme. La temporada passada, no se li va renovar el contracte per criteris esportius, i va fitxar pel Mònaco. "Abi" és qui ha apujat el llistó dels francesos i el referent en qui s'haurà de mirar Matthieu, esquerrà com ell i central reconvertit com ell.
