Els hospitals concertats augmenten l'oferta privada per compensar les retallades
Els hospitals concertats augmenten l'oferta privada per generar ingressos i compensar les retallades de la sanitat pública, que han deixat llits i quiròfans buits, una pràctica que és legal però poc habitual fins ara.
RedaccióActualitzat
Els hospitals concertats augmenten l'oferta privada per generar ingressos i compensar les retallades de la sanitat pública, que han deixat llits i quiròfans buits.
Per exemple, l'Hospital de Sant Joan de Déu ha fet un vídeo promocional en rus. Aquesta és una de les estratègies que han engegat per atreure pacients privats que paguin l'atenció mèdica que reben, i així compensar la baixada d'ingressos públics dels últims anys. Diuen que és la manera que han trobat de fer sostenible el centre.
És legal que els hospitals concertats facin activitat pública i privada, però fins ara n'hi havia pocs que ho fessin. Tenen llits lliures i quiròfans tancats a la tarda perquè el departament no contracta més activitat. El que volen fer, i alguns ja ho estan fent, és treure'n rendiment i fins i tot que els mateixos metges que treballen per a la pública ho facin, fora d'hores, com a metges privats al mateix centre i als mateixos espais.
Josep Maria Padrosa, director del Servei Català de la Salut, ha dit que aquest fet no preocupa l'Administració i que el que els ha de preocupar és que "aquests centres compleixin el contracte per donar resposta a les necessitats del ciutadà". Segons Padrosa, el departament no entra en si tenen la capacitat o la possibilitat d'establir i atendre assegurances privades.
L'Hospital Clínic, per exemple, té una part privada, Barnaclínic. En aquesta planta ofereixen gairebé els mateixos serveis que a la pública: venen l'excel·lència mèdica dels professionals del Clínic, però amb la rapidesa i les comoditats que es poden tenir si s'hi va pagant.
La incertesa és com es fa aquesta convivència. El metge de la pública mai no pot derivar o recomanar la privada. I el pacient que hi vulgui anar pagant ho ha de fer pagant el 100% del cost del que es faci i mai aprofitant recursos públics.
Les llistes d'espera estan en el punt de mira: és imprescindible que segueixin criteris de necessitat mèdica.
Manel Jovells, president de la Patronal d'Hospitals Concertats assegura que aquest volum de facturació no ha de perjudicar sinó que ha de millorar la gestió de les llistes d'espera. "Aquella persona que està fent una llista d'espera en l'àmbit públic pot sortir-ne i, per tant, alleugera aquella llista. La gent que està a aquella llista es pot operar abans pel sistema públic, i aquella altra persona utilitza una altra manera de pagament perquè li resolguin el seu problema de salut."
Per la seva banda, Lluís Monset, director general de la Patronal d'Hospitals Privats, ha explicat que "nosaltres hem denunciat de fa molt temps que això, per al sector privat és una competència deslleial que pot donar peu que hi hagi preus per sota de cost, o no, però de qualsevol manera s'aprofiten d'estructures públiques."
En principi, totes les entitats que ho fan no tenen ànim de lucre i, per tant, tots els beneficis haurien de revertir al mateix centre.
TV3 s'ha posat en contacte amb més de 10 hospitals i no han volgut explicar-nos com ho gestionen. I aquí hi ha la clau, perquè només depèn de com es faci perquè serveixi per sostenir econòmicament l'hospital o perquè l'activitat privada passi al davant a la pública.
Per exemple, l'Hospital de Sant Joan de Déu ha fet un vídeo promocional en rus. Aquesta és una de les estratègies que han engegat per atreure pacients privats que paguin l'atenció mèdica que reben, i així compensar la baixada d'ingressos públics dels últims anys. Diuen que és la manera que han trobat de fer sostenible el centre.
És legal que els hospitals concertats facin activitat pública i privada, però fins ara n'hi havia pocs que ho fessin. Tenen llits lliures i quiròfans tancats a la tarda perquè el departament no contracta més activitat. El que volen fer, i alguns ja ho estan fent, és treure'n rendiment i fins i tot que els mateixos metges que treballen per a la pública ho facin, fora d'hores, com a metges privats al mateix centre i als mateixos espais.
Josep Maria Padrosa, director del Servei Català de la Salut, ha dit que aquest fet no preocupa l'Administració i que el que els ha de preocupar és que "aquests centres compleixin el contracte per donar resposta a les necessitats del ciutadà". Segons Padrosa, el departament no entra en si tenen la capacitat o la possibilitat d'establir i atendre assegurances privades.
L'Hospital Clínic, per exemple, té una part privada, Barnaclínic. En aquesta planta ofereixen gairebé els mateixos serveis que a la pública: venen l'excel·lència mèdica dels professionals del Clínic, però amb la rapidesa i les comoditats que es poden tenir si s'hi va pagant.
La incertesa és com es fa aquesta convivència. El metge de la pública mai no pot derivar o recomanar la privada. I el pacient que hi vulgui anar pagant ho ha de fer pagant el 100% del cost del que es faci i mai aprofitant recursos públics.
Les llistes d'espera estan en el punt de mira: és imprescindible que segueixin criteris de necessitat mèdica.
Manel Jovells, president de la Patronal d'Hospitals Concertats assegura que aquest volum de facturació no ha de perjudicar sinó que ha de millorar la gestió de les llistes d'espera. "Aquella persona que està fent una llista d'espera en l'àmbit públic pot sortir-ne i, per tant, alleugera aquella llista. La gent que està a aquella llista es pot operar abans pel sistema públic, i aquella altra persona utilitza una altra manera de pagament perquè li resolguin el seu problema de salut."
Per la seva banda, Lluís Monset, director general de la Patronal d'Hospitals Privats, ha explicat que "nosaltres hem denunciat de fa molt temps que això, per al sector privat és una competència deslleial que pot donar peu que hi hagi preus per sota de cost, o no, però de qualsevol manera s'aprofiten d'estructures públiques."
En principi, totes les entitats que ho fan no tenen ànim de lucre i, per tant, tots els beneficis haurien de revertir al mateix centre.
TV3 s'ha posat en contacte amb més de 10 hospitals i no han volgut explicar-nos com ho gestionen. I aquí hi ha la clau, perquè només depèn de com es faci perquè serveixi per sostenir econòmicament l'hospital o perquè l'activitat privada passi al davant a la pública.
