Barcelona

Un nou cens recull els secrets del passat industrial de Barcelona en 130 edificis de Ciutat Vella

Un estudi recent, impulsat pel Museu d'Història de Barcelona, ha identificat 130 edificis de Ciutat Vella que van tenir un ús industrial. El model, durant els segles XVIII i XIX, era el de la casa fàbrica, on habitatges i indústria formaven un tot.

Alonso Carnicer / Sara GrimalActualitzat
Quan pensem en l'arquitectura industrial de Barcelona, la imatge habitual són les grans fàbriques del Poblenou, Sant Andreu o Sants. Però un estudi recent, impulsat pel Museu d'Història de Barcelona, ha identificat uns 130 edificis de Ciutat Vella que van tenir un ús industrial, als barris del Raval, la Ribera i Sant Pere. Alguns ja ho mostren pel seu aspecte exterior, però sovint les naus s'amaguen a l'interior de finques.

La ciutat vella de Barcelona, i en concret el barri de Sant Pere, va ser el bressol de la industrialització de la ciutat. Una zona amb una gran densitat de població, on el lloc de residència i el de treball eren un de sol. La màxima expressió d'això és la casa fàbrica, el model industrial del segle XVIII i bona part del segle XIX, on habitatges i indústria formaven un tot. En alguns casos l'estructura d'aquests complexos va marcar el traçat urbà.

El passatge Sert es va obrir poc després de l'enderroc de la muralla de Barcelona i encara avui comunica el carrer de Sant Pere Més Alt, nucli de la industrialització tèxtil de la ciutat vella, amb el nou Eixample. El passatge articula el gran complex fabril creat per Bonaventura Solà el 1867.

En una banda hi havia la zona residencial, on vivien els propietaris i treballadors qualificats. I a l'altra, les naus on es feien els teixits de mescla de cotó i seda. Els successors, els germans Domènec i Josep Sert, hi van afegir la fabricació de catifes i tapissos. Quan el gruix de l'activitat es va desplaçar a les altres fàbriques de l'empresa fora de la ciutat, les antigues naus es van anar reconvertint per a nous usos. N'hi ha que continuen lligats al tèxtil, com empreses dedicades al disseny i patronatge de nous productes per a grans marques del sector. La majoria dels antics espais industrials ara són habitatges o acullen empreses de serveis, en una mostra de l'adaptabilitat i la qualitat de l'arquitectura industrial.      

L'arquitecte Jaume Artigues i els historiadors Francesc Caballé i Mercè Tatjer han elaborat un cens d'uns 130 edificis de Ciutat Vella que van tenir un ús industrial, publicat pel Museu d'Història de Barcelona amb el títol "El llegat fabril al nucli antic de Barcelona. Cens de fàbriques i edificis de Ciutat Vella amb activitat entre el segle XVIII i principis del XX". El cens és fruit d'una àmplia recerca documental i un intens treball de camp, i aporta moltes dades de cara a la futura revisió del catàleg del patrimoni històricoartístic del districte.

Un dels exemples estudiats és el que va ser un gran conjunt residencial i industrial situat entre els carrers del Portal Nou, Volta dels Jueus i Cortines. Des del 1758 a la casa fàbrica Canet s'elaboraven indianes. Un segle més tard, la família Santonja la va adquirir i van afegir més plantes a les edificacions industrials creant una fàbrica en altura, de cinc plantes. A les naus es fabricaven principalment cintes de seda i cotó, tot i que posteriorment van acollir també altres activitats industrials.

Un cop acabada l'activitat fabril, les naus s'han transformat per fer-hi apartaments, amb una acurada rehabilitació de l'arquitecte Pere Cortacans, que ha respectat l'estructura original. En el pati que era el cor de la fàbrica s'hi han conservat diversos elements industrials, com unes grans bigues de gelosia i un dels telers mecànics.
 
Mercè Tatjer, historiadora, catedràtica de Didàctica de les Ciències Socials, UB: "La casa fàbrica era un complex fabril ideat de fet a finals del XVIII i al llarg de la primera meitat del segle XIX i que es composava d'una part amb vivenda, primer per al propietari però després per al contramestre i els oficials, o sigui aquells que d'alguna manera controlaven i vigilaven la fàbrica; i després per al que era l'espai productiu, composat d'un gran pati vorejat de les quadres, que eren els espais de producció amb els pilars de fosa, per tenir unes naus diàfanes on poder instal·lar els telers."
 
Francesc Caballé, historiador, Veclus: "Bona part d'aquest patrimoni, d'aquest llegat industrial arquitectònic, està amagat, o camuflat en aquestes construccions que no és evident que siguin productives. És a dir, tu passes pel carrer passejant i veus un palau del segle XVIII que al darrere, al seu interior, servia per a la producció. Catalogar o intentar protegir segons quins espais no només ha de ser per la seva vàlua arquitectònica sinó també històrica. I aquest era el cas evident del patrimoni industrial de Ciutat Vella, amagat dins del seu teixit."
 
Des del 1829 va estar instal·lada en un casal del carrer Sant Pere Més Baix l'empresa Vilumara, una de les més destacades del sector de la seda, que centra un dels itineraris proposats pel Museu d'Història de Barcelona, "Els Vilumara. De teixidors de seda a grans industrials". Al fons d'un passadís privat, en el pati interior es poden descobrir diverses instal·lacions fabrils com l'antiga fàbrica tèxtil, del 1860, de quatre pisos, amb finestres geminades d'estil neoromànic, i que està unida a la part residencial. A les naus s'hi fabricaven mocadors, corbates de seda i altres productes de qualitat. L'empresa dels Vilumara es va convertir en una de les més importants del sector de la seda. Van ampliar les instal·lacions amb una nova fàbrica, primer a Barcelona i després a l'Hospitalet, però les naus originàries, obra de l'arquitecte Elies Rogent, es mantenen. Des de fa dècades, per al pintor Francesc Artigau i també per a altres artistes, aquests espais diàfans són un lloc de treball ideal. 
  
El cens va ser un encàrrec del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) en resposta a la petició de l'Ajuntament de Barcelona, com a contribució als treballs per a la revisió del catàleg del patrimoni arquitectònic historicoartístic en l'àmbit de Ciutat Vella. La gran quantitat de documents localitzats i el treball de camp realitzat pot aportar molta informació sobre elements amb valor patrimonial i també un gran valor històric per entendre la evolució industrial de Barcelona. Els autors del treball esperen que serveixi per impulsar el debat sobre la conservació d'aquests elements, perquè només una petita part d'aquests edificis estan protegits actualment.
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut