Aconsegueixen eliminar els nitrats que contaminen les aigües subterrànies sense crear residus
El grup de recerca Lequia de la Universitat de Girona ha desenvolupat un mecanisme que permet tractar aigües subterrànies i residuals contaminades amb nitrats. Aquest mecanisme és més econòmic i ecològic que els seus predecessors.
RedaccióActualitzat
Uns investigadors de la Universitat de Girona del grup Lequia dirigits pel Dr. Jesús Colprim, han creat un mecanisme que permet reduir la contaminació per nitrats en aigües subterrànies i residuals.
A diferència dels sistemes que s'han fet servir fins ara, aquest sistema és novedós perquè és capaç de tractar aigües contaminades amb diferents nivells de nitrats amb un baix consum energètic i sense generar residus addicionals.
El procés de tractament es fa amb un tipus de bacteris exoelèctrics, és a dir, que són actius elèctricament de manera que no cal afegir reactius. El bacteri transforma els nitrats en un gas que s'evapora, motiu pel qual no es generen residus. A més els investigadors han aconseguit ajustar el potencial d'elèctrode amb un dispositiu electrònic que s'alimenta per una placa solar.
En declaracions a Catalunya Informació, el responsable de l'equip d'investigació, Jesús Colprim, ha parlat de terminis per veure aquest mecanisme sobre el terreny i esperen que després d'un any de proves "pugui sortir al mercat en un termini màxim d'un parell d'anys, però també lògicament haurem de buscar un soci tecnològic que ens ajudi amb tota la inversió necessària per provar-ho".
Aquest mecanisme representa una solució a la contaminació amb compostos de nitrogen, ja siguin nitrats o nitrits, que actualment és un problema a escala mundial amb un origen sobretot agrícola a causa de l'ús de purins i fertilitzants. El consum d'aigua contaminada amb alts nivells de nitrats pot provocar des de malalties respiratòries fins a un augment de la glàndula tiroide en els infants. Tot i que a tant a Europa com als Estats Units existeixen normatives que regulen els nivells de nitrats, a Catalunya l'any 2005 un 34% dels municipis tenien aigües subterrànies contaminades amb valors superiors a 50 mg/l, el màxim permès per llei per a aigües destinades al consum humà.
El grup de recerca n'ha sol·licitat la patent europea amb la Universitat de Girona com a titular i amb tots els inventors del grup Lequia que l'han desenvolupat.
A diferència dels sistemes que s'han fet servir fins ara, aquest sistema és novedós perquè és capaç de tractar aigües contaminades amb diferents nivells de nitrats amb un baix consum energètic i sense generar residus addicionals.
El procés de tractament es fa amb un tipus de bacteris exoelèctrics, és a dir, que són actius elèctricament de manera que no cal afegir reactius. El bacteri transforma els nitrats en un gas que s'evapora, motiu pel qual no es generen residus. A més els investigadors han aconseguit ajustar el potencial d'elèctrode amb un dispositiu electrònic que s'alimenta per una placa solar.
En declaracions a Catalunya Informació, el responsable de l'equip d'investigació, Jesús Colprim, ha parlat de terminis per veure aquest mecanisme sobre el terreny i esperen que després d'un any de proves "pugui sortir al mercat en un termini màxim d'un parell d'anys, però també lògicament haurem de buscar un soci tecnològic que ens ajudi amb tota la inversió necessària per provar-ho".
Aquest mecanisme representa una solució a la contaminació amb compostos de nitrogen, ja siguin nitrats o nitrits, que actualment és un problema a escala mundial amb un origen sobretot agrícola a causa de l'ús de purins i fertilitzants. El consum d'aigua contaminada amb alts nivells de nitrats pot provocar des de malalties respiratòries fins a un augment de la glàndula tiroide en els infants. Tot i que a tant a Europa com als Estats Units existeixen normatives que regulen els nivells de nitrats, a Catalunya l'any 2005 un 34% dels municipis tenien aigües subterrànies contaminades amb valors superiors a 50 mg/l, el màxim permès per llei per a aigües destinades al consum humà.
El grup de recerca n'ha sol·licitat la patent europea amb la Universitat de Girona com a titular i amb tots els inventors del grup Lequia que l'han desenvolupat.
