Un futur sense tòxics: científics i professionals de la salut reclamen protegir la població

No és cap secret: vivim envoltats de químics. Envasos per menjar, utensilis de cuina, els mobles de casa, la roba que portem, els productes de neteja i d'higiene personal, les joguines o els vehicles amb què ens movem en tenen. S'han convertit, ho vulguem o no, en uns imprescindibles a la nostra vida diària.

En molts casos, utilitzats correctament, han contribuït a millorar la nostra qualitat de vida, però el cert és s'han introduït al nostre dia a dia sense prèviament avaluar quins efectes podien tenir a la nostra salut.  

Ara alguns ja tenen evidència científica sobre la seva toxicitat, altres tenen seriosos dubtes i en molts casos no hi ha prou informació per saber com ens afecta una exposició continuada o combinada amb altres substàncies. 

Tot i que es vulgui o pretengui, és difícil escapar-se'n. Estudis epidemiològics han demostrat la presència de tòxics a l'organisme de pràcticament tota la població. 

Futur sense tòxics

Aquest dimecres més de 70 investigadors i professionals de l'àmbit de la ciència i la salut han presentat la "Declaració futur sense tòxics" impulsada per la Fundació Rezero. També l'han portat fins al Parlament. I és que volen pressionar més a les administracions i a la indústria perquè compleixin un marc normatiu que protegeixi més a la població de l'exposició als químics que no es veu, però hi és.

Carme Valls, responsable del Centre d'Anàlisis i Programes Sanitaris:

"Que els polítics s'impliquin, llegeixin i s'informin de tot el que estem fent en diversos àmbits per prendre mesures".

Elena Codina, responsable de la Unitat de Salut Mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria, alerta del perill de la inacció: 

"Estem normalitzant que gran qüantitat de substàncies tòxiques entrin cada dia a casa nostra. I això té una repercussió en la nostra salut i en la dels futurs ciutadans".

Demanen que s'actuï des del principi de precaució en el disseny i fabricació dels productes: no cal que es confirmi el potencial risc per a la salut humana o el medi ambient per prendre mesures. Actualment, tot i que hi ha una gran quantitat d'evidències científiques sobre diferents grups de substàncies, no a totes s'està aplicant.

Exigeixen més transparència d'informació per part de la indústria sobre la composició completa dels productes que entren al mercat, que s'estudiïn les substàncies presents als productes que consumim i s'avaluï el risc abans d'estar-ne exposats. Estudis que han de fer científics independents de la indústria. 

També exigeixen que les substàncies es regulin sota un genèric i no una a una. Així es vol evitar que la indústria substitueixi les que ja han demostrat toxicitat per altres de característiques molt similars, com ja ha passat amb els bisfenols o amb els retardants de flama.

Volen que es tingui en compte l'efecte còctel: la interacció que poden fer entre elles i l'acumulació a l'organisme per exposició continuada en el temps.  

Però el més bàsic és que es prohibeixin de les substàncies tòxiques, que es compleixin les normatives existents, se'n facin de noves i que contemplin mecanismes de control, seguiment i sanció.

Els disruptors endocrins, un clar exemple del que passa

Un dels químics més estudiats i demostrats dels riscos que poden suposar per a la salut són els disruptors endocrins. Se'ls coneix com a falses hormones, perquè poden alterar l'equilibri del sistema hormonal. 

Estudis els han relacionat amb problemes reproductius i del neurodesenvolupament, diabetis, també amb un augment del risc de tenir alguns càncers com el de mama, endometri, ovari, pròstata, testicles i tiroides.

Però tot i que fa més de 20 anys que estudis han demostrat que poden tenir aquests efectes negatius per a la salut i pel medi ambient, continuen utilitzant-se. Ho ha explicat Ethel Eljarrat, directora de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua-CSIC:

"Triguem molts anys en poder demostrar que aquell cosí germà és igual de tòxic que l'anterior".

Com ha dit una altra de les signants, Rosa Garcia, directora general de Rezero, "la mateixa indústria genera altres substàncies de la mateixa família que tenen els mateixos efectes". 

El reciclatge: perill de perpetuar-los

La intenció del manifest també és incidir en les polítiques; la primera, la llei de residus, tant la catalana com l'estatal. Quan un producte que conté components tòxics coneguts es recicla en un de nou, es corre el risc que es torni a introduir al circuit de consum, cosa que perpetua el perill que suposen per a la salut i el medi ambient.

"La clau no és el reciclatge, és la reducció, però qui parla de reducció al segle XXI si el que es vol és créixer?", ha qüestionat Nicolás Olea, catedràtic de Radiologia de la Universitat de Granada.

En aquest sentit, la doctora Ethel Eljarrat ha defensat que part de la solució pel que fa al reciclatge de residus implica fer-ho per categories, sense barrejar productes. "Reciclar ampolles de plàstic per fer ampolles de plàstic, no per fer roba. Això seria el correcte", ha indicat.