Ciutadans en una estació del metro de Kíiv, durant una alerta aèria (Reuters/Alina Smutko)
Ciutadans en una estació del metro de Kíiv, durant una alerta aèria (Reuters/Alina Smutko)
ANÀLISI

Ucraïna, les contradiccions d'un aniversari amb molt poc a celebrar

Algunes impressions després de dues setmanes viatjant per Ucraïna, des de la capital a les línies de front, en el moment més crític per al país en l'últim any i mig

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Xesco Reverter

Periodista de la secció d'Internacional de TV3

@xescoreverter
Actualitzat

Les ciutats enganyen. Fa un any, si et passejaves per les principals poblacions d'Ucraïna, les trobaves a mig gas, a les fosques i amb poca gent pel carrer. En canvi, parlaves amb una població que respirava un relatiu optimisme, perquè creien que Ucraïna tenia forces per acabar expulsant dels seus territoris o d'una part dels seus territoris els invasors russos.

Si avui et passeges per Kíiv o Khàrkiv, veuràs molta més activitat al carrer, restaurants oberts, carrers il·luminats a la nit, trànsit... Fins i tot a Kramatorsk, a la província de Donetsk i a només 20 quilòmetres del front, sorprenia veure grups de joves a les portes dels supermercats, als vespres. Però, en canvi, els habitants respiren un aire molt més pesant, perquè saben que la veu cantant al camp de batalla ara la porta Moscou.

Ambient al carrer Khreshchatyk de Kíiv, un vespre d'aquest mes de febrer
Ambient al carrer Khreixtxatik de Kíiv, un vespre d'aquest mes de febrer (Reuters/Thomas Peter)

 Aquestes últimes setmanes han estat desoladores per a l'exèrcit ucraïnès. Recordem que la setmana passada va perdre la ciutat d'Avdíivka, fa un any i mig que no obté cap victòria significativa i tot plegat és un indici clar de les dificultats enormes que tenen les forces armades ucraïneses.  

Nosaltres hem estat amb algunes unitats a la línia de front i a la rereguarda, tant d'artilleria com d'infanteria. A tot arreu ens han dit el mateix:

"No tenim prou homes, estem esgotats i no fem les rotacions que caldrien. Tampoc no tenim prou munició. Si fa mesos disparàvem 20 vegades en una hora, avui només una."

La diferència és abismal: sense artilleria ni prou combatents, guanyar una guerra de desgast com aquesta, per molta voluntat que s'hi posi, és impossible.

I el problema per a Ucraïna és que les perspectives no són gens bones. Per què? Doncs perquè els països aliats no estan entregant tot l'armament promès, especialment els Estats Units, que ha d'abonar una ajuda de 61.000 milions de dòlars que els republicans de Donald Trump al Congrés tenen bloquejada.

Soldats disparen un obús autopropulsat prop de Txàssiv Iar, a Donetsk
Soldats disparen un obús autopropulsat prop de Txàssiv Iar, a Donetsk (Reuters/Inna Varenytsia)

Si aquesta situació s'allarga, la situació al front pot empitjorar. Ningú dubta que Rússia aprofitarà la finestra d'oportunitat que se li està obrint per reconquerir alguns quilòmetres de terreny al Donbàs, a Zaporíjia i a Khàrkiv.  

Ni els experts ni els militars amb qui hem parlat preveuen que s'enfonsin les defenses ucraïneses ni creuen que Rússia tingui la capacitat de llançar aviat una gran ofensiva i, de fet, tothom pronostica una guerra que encara durarà anys. Però també alerten que, a base d'anar desgastant les forces locals, Putin pot acabar provocant un esfondrament a mitjà o llarg termini.
 

Un país decidit a resistir

Ucraïna avui és un país tan exhaust com decidit a resistir. Han estat dos anys duríssims per a la societat. Totes les vides d'aquest país estan afectades d'alguna manera o altra per la guerra, ja sigui perquè han hagut de marxar de casa, tenen familiars al front, se'ls han mort éssers estimats o l'activitat econòmica i les feines no han recuperat la normalitat.  

Algunes xifres: més de 200.000 baixes al front entre morts i ferits, dels quals 25.000 han patit amputacions, el 40% dels alumnes encara no han tornat a fer classes presencials de manera regular i 14 milions de persones depenen de l'ajuda humanitària.

Un home plora davant d'una tomba al cementiri de Butxa
Un home plora davant d'una tomba al cementiri de Butxa (Reuters/Gleb Garanich)

Malgrat tot això, també s'ha de remarcar la capacitat de resistència i de resiliència de la societat ucraïnesa. Com ara fa un any, continua havent-hi una societat civil organitzada i unida per ajudar en aquest esforç de guerra. Voluntaris que teixeixen vestits per als militars, que reparteixen ajuda als pobles del front, que evacuen ancians, que acullen desplaçats, que creen empreses per fabricar drons per als batallons o que fan exposicions per recollir diners per comprar tancs, vehicles o armes per a l'exèrcit. 

Malgrat les males perspectives, la societat està determinada a aguantar el que faci falta. "Som conscients", venen a dir, "que el futur no pinta gaire bé, però no tenim més opció que seguir lluitant." La rendició o acceptar la partició del país no són una opció, ara com ara.

Potser em quedo amb la reflexió que ens feia un agut soldat d'artilleria en un refugi subterrani al front de Kreminnà:

"És cert que estem perdent, que el futur és molt incert, que Rússia és molt superior a nivell militar, però d'alguna manera, podríem dir que Ucraïna ja ha guanyat."

Per què? Perquè continua existint com a estat independent, sobirà, com un estat cada cop més dins d'Europa i fora de l'òrbita russa. I això és precisament el que no volia Putin. Ell volia assimilar aquest país, que formés part de Rússia. Acabi com acabi aquesta guerra, això ja no serà possible.

Un soldat ucraïnès prepara un dron a la regió de Donetsk, prop d'Avdíivka
Un soldat ucraïnès prepara un dron a la regió de Donetsk, a prop d'Avdíivka (Reuters/Inna Varenytsia)
ARXIVAT A:
Ucraïna
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut