Recuperar cintes perdudes de llegendes musicals, projecte d'un veterà productor dels EUA

El veterà músic i productor nord-americà Brian Kehew s'ha posat entre cella i cella recuperar gravacions perdudes de bandes i músics de primera línia que, per diversos motius, han quedat tancades en antics estudis, golfes, calaixos o armaris durant anys.

La idea de Kehew va arribar després que un estudi de Hollywood, el Sunset Sound, li fes l'encàrrec d'identificar una sèrie de cintes d'àudio que havien quedat emmagatzemades a les seves oficines. Kehew s'hi va posar i va descobrir gravacions inèdites, concretament de la banda britànica The Who, enregistrades l'any 1975.

"Vaig contactar immediatament amb Pete Townshend, de The Who, i els vam enviar les cintes cap a Anglaterra."

A partir d'aquesta descoberta, Kehew va decidir que realment, amb temps i ganes, es podria anar recuperant, ben segur, una gran quantitat de material interessant i inèdit de qui sap quantes bandes i artistes de tot el món i dona'ls-hi llum.

Bolcats en el projecte

Kehew, ajudat per Danny White --un altre veterà de la indústria musical--, va posar fil a l'agulla i va crear Master Tape Rescue, una empresa plantejada com una mena de servei d'associació d'arxius, dedicada a catalogar gravacions d'estudis o col·leccions privades per, posteriorment, connectar els propietaris dels drets amb els propietaris de les cintes.

Every classic Studio in the world has a pile of "lost tapes" stored somewhere. I think we've just found a way to solve that problem - to connect them easily to the people who NEED those tapes.

Story coming soon... pic.twitter.com/qXPc6jZbpe

— Brian Kehew (@BrianKehew) February 29, 2024

Kehew i White ja fa uns mesos que treballen en el projecte i han descobert una gran quantitat de material fascinant: jam sessions inèdites de Jimi Hendrix, cintes desconegudes de Billie Holiday o una gran col·lecció d'enregistraments professionals de concerts d'artistes com David Bowie, R.E.M. o Iggy Pop.

"I sembla que això només és la punta de l'iceberg."

També defensen que l'objectiu d'aquest projecte no és fer diners: "Ho estem fent per un sentit històric i esperem que ajudi a trobar material interessant que potser fa dècades que està acumulant pols."

Un sistema de gravació del passat

L'enregistrament analògic va funcionar als estudis de gravació des dels anys 50 del segle passat fins a principis dels 2000. Històricament, els màsters dels àlbums acabats, a partir dels quals es fabricaven les còpies comercials, eren considerats els actius més importants de qualsevol procés de gravació.

Tot estudi disposava, per tant, d'una habitació, un armari o uns prestatges dedicats a guardar les cintes d'àudio amb els diferents processos de les gravacions que quedaven, molt sovint, oblidades pels mateixos artistes i pels segells discogràfics.