El guió que ha portat Putin a un cinquè mandat que ja estava cantat

Divendres passat, Vladímir Putin va anunciar que compliria el deure ciutadà de participar a les votacions del país. El Kremlin va anunciar que no acudiria a votar al seu col·legi electoral i que havia preferit exercir el seu vot a través d'internet. Va entrar al despatx, va seure davant de l'ordinador i va fer un clic sobre el seu candidat. Es va girar cap a la càmera per saludar els espectadors amb el somriure enigmàtic de Putin: una mena de gest sorneguer d'aquells que semblen saber alguna cosa que no volen compartir.

Hauria estat un exemple de normalitat que el president de la Federació hagués acudit a un centre de votacions, hagués fet cua com qualsevol altre ciutadà i hagués ficat la papereta a l'urna davant d'una munió de periodistes. Però Putin ja fa temps que no improvisa sortides al carrer. No se'n refia de ningú. Podrien haver muntat un col·legi electoral ad hoc al Kremlin amb els habituals figurants a sou dels serveis secrets. Podrien haver-ho fet, però per què molestar-se a dissimular quan tot estava decidit des del principi?

Tot estava decidit. Només calia un guió. La reelecció de Putin es va gestar al desembre durant una cerimònia militar ordinària (ordinària amb doble sentit: habitual i carrinclona). S'estaven lliurant algunes medalles a militars i oficials participants en la invasió d'Ucraïna. En un moment donat, el tinent coronel Artiom Joga s'hi va acostar per suplicar-li que es presentés a les eleccions:

"Rússia el necessita, senyor President. Torni's a presentar".

La súplica va obligar la resta d'invitats a posicionar-se i, òbviament, tots van secundar la petició de l'oficial. Putin, davant d'aquest gest de suport no va "tenir més remei" que acceptar ser candidat per cinquena vegada: "És el moment de prendre decisions. Em presentaré al càrrec de president de la Federació Russa", va dir.

El portaveu del Kremlin va dir aquell dia que tot va ser espontani, com si Putin no tingués res decidit el dia abans. Ni de conya: el Kremlin no deixa res fora de control. El resultat, com s'ha vist, estava cantat. Però, tot i així, l'aparell de propaganda oficial es va posar en marxa per assegurar la victòria de l'autòcrata, en marxa i a tot drap, com si el triomf de Putin hagués estat mai en perill.
 

Sense debat ni opositors

Important. Res de debats electorals. Res de tractar temes incòmodes. No sigui que baixi l'acceptació de Putin. Gairebé només s'ha parlat d'Ucraïna i d'Occident.

El concepte "programa electoral" també és secundari. Putin ha proposat una sèrie de mesures socials, un sistema fiscal modernitzat més just per a les famílies russes i incentius destinats a augmentar la taxa de natalitat decreixent de Rússia. Ni un esment a la pobresa de les famílies, ni a les pensions ridícules que cobra la gent, ni al desastre del sistema sanitari i educatiu. En aquestes àrees, Putin ha estat incapaç de fer ni un avenç en 20 anys. El 40% del pressupost nacional es destina a l'exèrcit i la seguretat nacional.

En absència d'un entusiasme genuí per la votació, els vídeos de campanya creaven una sensació de transcendència a les xarxes socials que semblaven caricatures. Ell no necessita propaganda electoral ni equip de campanya, el seu rostre surt a tota hora i per qualsevol motiu a les televisions i a la premsa. Però, tot i així, els òrgans de comunicació del sistema rus no han parat de promoure la seva figura com a candidat del poble.

Insisteixo: com si ho necessités, com si la seva victòria hagués estat mai en perill. No calia, però la Junta Electoral, per si de cas, va començar a eliminar totes les candidatures progressistes amb el pretext de ser còmplices dels antipàtria o qualsevol partit pacifista defensor de la fi de la invasió d'Ucraïna.

Al final, Putin s'ha enfrontat contra un Partit Comunista domesticat, contra al Partit Liberal Demòcrata, que ni és liberal ni demòcrata, sinó ultranacionalista, i contra Gent Nova, una formació comparsa del putinisme. Cap dels tres altres candidats pot ser qualificat ni tan sols de ser opositors. El cinquè mandat de Putin estava assegurat.

Perpetuant-se en el poder

Només Ióssif Stalin o algun antic tsar ha estat més temps al poder que Putin. Va arribar a la presidència l'any 2000 quan el país estava ofegat pel plom i la dinamita: amb Txetxènia fora de control i tot un seguit de misteriosos atemptats terroristes a Moscou i d'altres ciutats. Va haver de marxar de la presidència durant quatre anys a causa del límit de dos mandats que imposava la constitució russa. Cap problema: va continuar pilotant el país, i durant aquells anys va decidir envair Geòrgia.

Quan va tornar al Kremlin va canviar les regles de joc, de tal manera que el 2030 podrà tornar a presentar-se. Ara té 71 anys: en tindrà 77 quan acabi aquest mandat. I 83 quan acabi el segon.

Es fa difícil predir tot el que pot arribar a fer Putin amb dotze anys i les mans lliures per endavant: encara hi ha molts països per envair, molts periodistes occidentals per comprar i moltes eleccions estrangeres per influir. La humanitat del segle XXI habita en l'Era de Putin. Tot aquest temps, s'ha dedicat bàsicament a reforçar el seu control de poder, a eliminar tota crítica pública fins al punt d'eliminar el concepte d'oposició.

A Rússia, ara mateix, tota crítica és dissidència. Els que s'han atrevit a desafiar els seus mètodes --siguin polítics, periodistes, poetes o advocats-- estan morts, a la presó o a l'exili.

També s'ha dedicat a reforçar el sistema econòmic d'oligopolis i no ha tingut recança a eliminar els empresaris dissidents.

Filosòficament, ha assumit les tesis euroasiàtiques, segons les quals, els russos tenen un destí marcat per la providència, que estan obligats a sotmetre els pobles vassalls d'Àsia, que tenen dret a un espai vital cap al Mediterrani i dret natural constituir-se en imperi. El bel·licisme ha estat, des del primer, el mitjà per assolir aquests objectius.

La guerra d'Ucraïna ha creat un estat d'emergència addicional que fa que, ser pacifista, directament, sigui considerat un delicte d'alta traïció. La censura, ja prou exhaustiva, ha estat reforçada fins al paroxisme. Putin sempre ha tingut fàcil la victòria. La d'enguany encara ho era més. No podia fallar: només calia fer veure que diumenge se celebraven eleccions i que qualsevol resultat era possible.

El 2030, tot es tornarà a repetir. Però aquest guió està per escriure.