Seu del Tribunal Constitucional, a Madrid
Seu del Tribunal Constitucional, a Madrid (EPTV/Alberto Ortega)

L'escola laica té prioritat davant la religiosa si els pares discrepen, segons el TC

El pare volia un centre concertat religiós i la mare, un de públic; el tribunal ha decidit que el segon és el que garanteix la neutralitat

Actualitzat

L'educació laica, per davant de la religiosa si hi ha desacord entre els pares. És el que ha decidit el Tribunal Constitucional en una sentència en què considera que el que es correspon més amb l'interès del menor és rebre una educació amb la màxima neutralitat fins que decideixi per si mateix si vol adoptar alguna creença.

Així ho explica un comunicat de la sala sobre el cas que afecta un pare, una mare i la seva filla:

"Mentre no tingui maduresa per exercir aquesta llibertat, si els pares no es posen d'acord en l'elecció d'un centre educatiu, el respecte al dret fonamental obliga a protegir-la perquè es pugui autodeterminar en el seu moment en matèria de creences religioses."

La sentència, que ha tingut com a ponent la vicepresidenta Inmaculada Montalbán, anul·la diverses resolucions judicials prèvies que havien sentenciat que la menor fos escolaritzada al centre religiós però cursant una assignatura alternativa a la de religió catòlica.

La mare va recórrer contra aquest pronunciament perquè va considerar que vulnerava el seu dret fonamental a la llibertat religiosa en relació amb el fet que la seva filla rebi una educació que es correspongui amb les seves conviccions.

Aquesta sentència, que ja no pot ser recorreguda a més tribunals espanyols, marca un camí per altres casos similars que també afectin l'article 16.1 de la Constitució, referent al dret fonamental a la llibertat religiosa.


Un projecte educatiu "impregnat" per la religió

La resolució estima que, malgrat que la nena no cursi l'assignatura de religió, el centre concertat té un projecte educatiu en què "la religió i la moral catòlica impregnen totes les seves activitats". D'aquesta manera, dona la raó a la mare en el seu dret a la llibertat religiosa.

El tribunal ha decidit emparar-la amb els set vots de la majoria progressista, mentre que han formulat un vot particular discrepant els conservadors Ricardo Enríquez, César Tolosa i Concepción Espejel, en absència d'Enrique Arnaldo.

El tribunal rebutja que altres qüestions, com el fet que el centre concertat ofereixi totes les etapes educatives, diverses llengües i activitats com la natació, es puguin tenir en compte a l'hora d'identificar l'interès superior de la menor.

"Els òrgans judicials han defugit en el seu raonament el veritable conflicte entre drets fonamentals que se'ls va posar en relleu en el procés judicial, no ponderant els béns i els drets dignes de protecció constitucional que hi ha en joc, ni prenent en consideració el principi d'aconfessionalitat de l'Estat."

El dret a una educació laica fins que la menor adopti les seves pròpies creences no impedeix que "fora de l'entorn escolar" el pare i la mare puguin fer la seva filla "partícip de les seves pròpies conviccions morals i religioses, dins del respecte als drets i les conviccions de l'altre progenitor".

 

ARXIVAT A:
Educació Tribunal Constitucional
Anar al contingut