Els intents i pensaments suïcides van créixer un 50% a Catalunya després del confinament

Les dones joves i els menors d'edat van ser els col·lectius més afectats, segons un estudi de l'Institut de Recerca Sant Pau, publicat a la revista The Lancet

RedaccióActualitzat

Les conductes suïcides no mortals després del confinament per la covid-19 van augmentar un 50,77% a Catalunya, especialment entre les dones joves i els menors d'edat. Ho apunta un estudi de l'Institut de Recerca Sant Pau publicat a la revista The Lancet Psychiatry.

El Grup de Recerca en Salut Mental d'aquesta institució assenyala que les taxes globals de suïcidi es van mantenir estables durant la pandèmia, però que fins ara no s'havia explorat l'efecte específic en les conductes suïcides no letals.

La recerca s'ha fet a partir dels 26.482 casos de conductes suïcides sense mort registrades entre l'1 de gener del 2018 i el 31 de desembre del 2022 en el Codi de Risc de Suïcidi Català. La mostra inclou 17.584 dones i 8.898 homes, amb una mitjana d'edat de 37,94 anys.

Els resultats revelen una tendència d'augment lleu de les idees i els intents de suïcidi sobreviscuts des de l'1 de gener del 2018 fins al 13 de març del 2020; una reducció durant el període de confinament --fins al 21 de juny del 2020-- i un increment del 50,77% després del confinament.
 

L'aïllament social i els desafiaments econòmics, possibles factors

L'estudi fa un examen exhaustiu de l'impacte prolongat de la pandèmia en la salut mental de la població, com destaca el doctor Víctor Serrano-Gimeno, que ha liderat la recerca.

"La reducció inicial durant l'estricta quarantena pot estar explicada perquè la gent té menys accés a mètodes per treure's la vida, entre altres raons. I l'augment posterior al confinament reflecteix factors complexos, incloent-hi l'aïllament social i els desafiaments econòmics."

L'informe apunta que la relaxació de les mesures del confinament es va traduir en un augment significatiu de les conductes suïcides no mortals entre les dones, especialment les d'entre 18 i 30 anys, i també entre els menors d'edat.

La pandèmia ha visibilitzat els problemes de salut mental dels joves
Dones i menors, els col·lectius més afectats, segons l'estudi (Unsplash/Anthony Tran)

Al febrer, una investigació del Clínic-IDIBAPS ja va confirmar un augment de problemes de salut mental en noies adolescents després del confinament, amb més ingressos a urgències per autolesions, intents de suïcidi i trastorns alimentaris.

Els resultats de l'Institut de Recerca de Sant Pau subratllen la necessitat de desplegar estratègies preventives dirigides a aquests col·lectius, com assenyala la doctora Maria Portella, cap del Grup de Recerca en Salut Mental en aquesta institució:

"Quantifica el que ja sospitàvem sobre la salut mental durant la pandèmia. Destaca la necessitat d'una perspectiva més enllà de la patologia mental per tractar la suïcidalitat, és a dir, abordar-ho com un aspecte fonamental de salut pública."

Els responsables de la recerca subratllen que, a banda de quantificar-ho, posen un focus molt més ampli a la patologia mental en el sentit que no necessàriament eren persones que tenien un diagnòstic psiquiàtric. "El suïcidi és un problema de salut pública molt més global", afegeixen.

 

Un aprenentatge de cara al futur

Durant la pandèmia es va prioritzar la salut física de les persones per reduir el risc d'infecció del virus i no es van valorar prou els seus efectes sobre la salut mental. Ho assenyala el doctor Narcís Cardoner, investigador del grup i cap del Servei de Psiquiatria de l'Hospital de Sant Pau.

"Es parla sempre d'una quarta onada, que és el problema de salut mental. I sembla que hem estat una miqueta aliens a aquesta situació. (...) No existeix salut sense salut mental i haver fet algun tipus de previsió sobre aquests impactes hauria estat essencial."

Els autors de l'informe destaquen que allò que de vegades és bo per a la salut física, no sempre ho és per a la mental, i conviden a plantejar propostes més "holístiques" davant de situacions semblants en un futur.

Destaquen el fet que les taxes i la prevalença de casos de depressió i ansietat derivades de la pandèmia han crescut gairebé a tot arreu, i reclamen abordar aquests fenòmens socials des d'una perspectiva de salut pública i no només de psiquiatria.

Telèfons contra el suïcidi

Hi ha diversos recursos telefònics disponibles per a la prevenció del suïcidi:

061 - Emergències mèdiques

900 925 555 - Telèfon de Prevenció del Suïcidi

93 414 48 48 - Telèfon de l'Esperança

679 33 33 63 - Xat de Suport Emocional per a Joves

024 - Ministeri de Sanitat

900 92 55 55 - Ajuntament de Barcelona

ARXIVAT A:
Confinament Covid-19Salut Mental
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut